Bones intencions


La Martina s’ennuegà amb l’entrepà de sobrassada quan passà davant de la peixera. L’Orange, el seu peixet, flotava de costat, obrint i tancant la boca incessantment. Atabalada, va trucar a la Laura. ”L’Orange està malalt! flota dormit, tremolant, igual com van morir els teus peixos”. La Laura respongué que els pares li van havien explicat que els peixos s’havien quedat sense oxigen perquè l’aigua era bruta “Uala, la meva aigua també està bruta, et deixo” cridà la Martina mentre corria cap a la cuina.




Va agafar una bossa de plàstic, l’omplí d’aigua neta i hi introduí l’Orange; sortí disparada escales avall, agafà la bicicleta i cames ajudeu-me creuà el parc, la plaça i el mercat, avançant entre els vianants com una ambulància alarmada.

Arribà cals avis sense alè; com ningú responia, saltà el mur, fent equilibris amb la bossa, entrà al jardí i forçant una finestra aconseguí introduir-se a la casa. Una vegada dins, començà a regirar els armaris, fins que trobà entaforada la mascareta que l’avi es posava quan li faltava oxigen. No sabia com funcionava, estava molt nerviosa; però al final, mig de casualitat, va entendre que al girar la rodeta  sortia l’aire de la bombona. Victoriosa, va treure de la bossa a un revifat Orange. Llençà l’aigua al test i deposità el peix a la taula, sota la mascareta que expulsava oxigen, “Gold et curaré!” proclamà il·lusionada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada