moltes barroeres ratlles,
agraeixo que gentils
us presteu per donar forma
a les meves entranyes.
a vosaltres no m’estic consagrant;
la meva veu es deu,
al palpitar de la carn.
Alphonse Mucha http://www.muchafoundation.org/gallery/browse-works |
Somnàmbula dama
de pàl·lida cara
passeja guarnida
amb fosca capa;
coberta amb perles de nacre.
Deambulant inconscient
amb les seves cames llargues
entre gent que no descansa,
aliena a l’atracció
que encanta per on passa.
Guarnida amb un vel
que subtilment desplaça,
tapant o mostrant
la seva cara adolescent;
entre gent que encanta.
En busca d’un sol
que li eclipsi la ment.
Nit de llamps
Llençol de foscor
sobre nit tancada,
La lluna segrestada
era tan negre
que tota forma era negada.
Fins que una llum tronadora
va suspendre l'instant.
configurant un moment
que donà silueta
a les paraules.
Aritmètica incerta
Un i un no sempre són dos,
un i un, pot ben ser, un i un,
o sols un,
o mig i un
o infinit...
A vegades
un i un pot ser
que sumin tres,
o perdre’s en la incertesa
de resultes de la qual un i un
pot ser res.
En tot cas,
un i un,
és voluntat de sumar.
Timidesa
Una paraula…
el cor s’expandeix,
xoca amb l’estómac
pel braç s’allarga;
envaeix el cap,
ressona, tomba,
i fuig i passa.
Una paraula :
com mur d’aire,
infranquejable,
que ens separa.
Qui sàpigues pronunciar-la…
i després d’una,
potser una altra?
Veig el gris besant la ciutat,
grans arbres propers a la mort;
veig com el cel emblanquinat
mentre la pluja cau picant fort.
Veig burros vivint sense sort,
perseguint la felicitat;
veig com escolta atent un sord
a un cec que encara no ha mirat.
Els colors de l’arc iris estan en valles de publicitat,
o en infectes clavegueres, d’on l’aigua clara ha
brollat.
Veig llops barallant-se amb por,
entre nens que jeuen plorant;
veig com un voltor fa l’amor
a un cadàver que ha comprat.
Veig com succiona un rat-penat,
a un trist colom sense valor;
veig com plora silenciós el cor
d’un gran ocell
desalat.
I penso quin lloc més preciós,
sempre que en tu hagi pensat.
Presentació
Com un torrent,
en l’accepció mediterrània,
ribera sense riu
que només la turmenta exalta,
solitari llit de pols,
assossegat indret de calma,
emmotllat per un corrent incontrolat
corrent que tot ho arrasa.
Au Fenix
Ja puc deixar de fumar,
tirar els trastos vells,
tirar els trastos vells,
ordenar la casa
i airejar la sala
perfumant-la amb incens.
Acaronar me amb llençols
que fan olor a rentadora,
anant a dormir d’hora
per llevarme sol,
abans de les dotze del matí.
Que el món roda,
roda lluny de mi.
Drecera
Cap alla on bufi el vent
el vent se m'emportarà,
tant si dolça m'acarona la brisa
com si cruel m'arrosega l'huracà.
Si em rebel.lo em desplaça
i aturdit
hem deixarà,
deixat en terra extranya,
on costruire la meva llar.
La musa aranya
Fila laboriosament l’aranya
un angle de la sala
si la musa calla
musaranya tindrem.
----------
Res comença en mi,
ni en mi res s’acaba.
I tot balla al voltant
amb música estranya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada