Burrades



Dedicada a tots els burros que poblem el món

Era que no era un ase que vivia feliç, treballant pels camps del mas de sol a sol. Un dia van ajuntar-la amb una somera; es van passar la nit fent el burro, va ser brutal. La burra era tan burra que després de dir-se moltes rucades es va enamorar i va néixer una relació estable a l'estable. Es van acabar casant i van prometre que treballarien com burros per llaurar-se un bon futur.

Passat molt de temps quan els burros ja eren grans, vells i gastats, després d’haver fet el ruc durant tants d’anys, resulta que es van trobar un elegant cavall que cavalcava per la contrada, que veient animals tant familiars s’hi va apropar per fer petar la xerrada. Ells van explicar-li l’historia que us acabo de contar, li van mostrar quanta felicitat els hi produïa haver treballat com burros tots els dies de la seva vida ”Miri els camps” li explicaven entusiasmats "més enllà d’on la vista arriba... Tot ho hem llaurat nosaltres, tot ho hem portat a sobre de les espatlles, any rere any a canvi de l’aliment que ens sustenta; també la remolatxa que vostè es menja és producte del nostre esforç tenaç.” bramaven orgullosos “Tant se val el dolor que ens corrou, el fruit del treball el recompensa“. El cavall se’ls va mirar, atònit, i exclamà “Què en sou de burros!” i es va marxar. Els rucs amb el sEu geni bondadós, es van mirar amb ulls tendres i van tornar a treballar.



2 comentaris: