Dedicada a tots els burros que poblem el món
Era que no era
un ase que vivia feliç, treballant pels camps del mas de sol a sol. Un dia van
ajuntar-la amb una somera; es van passar la nit fent el burro, va ser brutal.
La burra era tan burra que després de dir-se moltes rucades es va enamorar i va
néixer una relació estable a l'estable. Es van acabar casant i van prometre que
treballarien com burros per llaurar-se un bon futur.
Passat molt de
temps quan els burros ja eren grans, vells i gastats, després d’haver fet el
ruc durant tants d’anys, resulta que es van trobar un elegant cavall que
cavalcava per la contrada, que veient animals tant familiars s’hi va apropar
per fer petar la xerrada. Ells van explicar-li l’historia que us acabo de
contar, li van mostrar quanta felicitat els hi produïa haver treballat com burros
tots els dies de la seva vida ”Miri els camps” li explicaven entusiasmats "més
enllà d’on la vista arriba... Tot ho hem llaurat nosaltres, tot ho hem portat a
sobre de les espatlles, any rere any a canvi de l’aliment que ens sustenta; també
la remolatxa que vostè es menja és producte del nostre esforç tenaç.” bramaven
orgullosos “Tant se val el dolor que ens corrou, el fruit del treball el
recompensa“. El cavall se’ls va mirar, atònit, i exclamà “Què en sou de burros!”
i es va marxar. Els rucs amb el sEu geni bondadós, es van mirar amb ulls
tendres i van tornar a treballar.
Que bé que escrius !
ResponEliminaJajajaja... que burros! Bona la faula, Carles!
ResponElimina